El nen havia anat a jugar al parc. Un parc frondós, plé de misteri.......
Va caminar a través d'un caminet per el qual no entrava ni una mica de sol. El nen es va cordar les sabates i tot corrent, va arribar a...................-OH!!!!!, és un parc infantil, és com tots! Jo, ja sóc gran i estic tip, ben tip, de tobogans, gronxadors, cavallets.......El que vull són aventures, lluïtar amb un monstre, o tigres, o panteres.....
De repent va adonar-se'n que al darrera del parc infantil, enfilava una petita muntanya, amb branques, desnivells, sots, i un munt de coses interessants.
La desil·lusió es va tornar en tot el contrari, i un regust de misteri va dur al nen cap a la muntanyeta. Carregant una branca, per separar la vegetació, es va trobar al bell mig de la selva....Quina sorpresa va tenir! Va parar l'orella i escoltà "miau, miau, miau" i en lloc de enfrontar-se amb animals ferotges, va trobar un gatet petit, ros, preciós, que semblava que demanés auxili. Va agafar-lo amb molta cura i va aconseguir portar-lo a casa, on el van ajudar a alimentar-lo i cuidar-lo, i vet aquí i de resultes d'aquella "aventura", el nen va guanyar un amic, el seu millor amic.......
Maria Lluïsa Pena
No hay comentarios:
Publicar un comentario