El meu millor amic

El nen havia anat a jugar al parc. Un parc frondós, plé de misteri.......

Va caminar a través d'un caminet per el qual no entrava ni una mica de sol. El nen es va cordar les sabates i tot corrent, va arribar a...................-OH!!!!!, és un parc infantil, és com tots! Jo, ja sóc gran i estic tip, ben tip, de tobogans, gronxadors, cavallets.......El que vull són aventures, lluïtar amb un monstre, o tigres, o panteres.....

De repent va adonar-se'n que al darrera del parc infantil, enfilava una petita muntanya, amb branques, desnivells, sots, i un munt de coses interessants.

La desil·lusió es va tornar en tot el contrari, i un regust de misteri va dur al nen cap a la muntanyeta. Carregant una branca, per separar la vegetació, es va trobar al bell mig de la selva....Quina sorpresa va tenir! Va parar l'orella i escoltà "miau, miau, miau" i en lloc de enfrontar-se amb animals ferotges, va trobar un gatet petit, ros, preciós, que semblava que demanés auxili. Va agafar-lo amb molta cura i va aconseguir portar-lo a casa, on el van ajudar a alimentar-lo i cuidar-lo, i vet aquí i de resultes d'aquella "aventura", el nen va guanyar un amic, el seu millor amic.......

Maria Lluïsa Pena

Diumenges

Els diumenges acostumen a ser soporífers per a les persones que viuen soles.
Afortunadament jo que tinc nets pocs són els diumenges en els quals estic realment sola; de totes maneres a mi el que m'agradaria realment es sortir d'excursió, "a respirar" aire pur, a la muntanya, a la platja, a on sigui , l'objectiu principal es fugir una mica del soroll i la contaminació.
Tanmateix i si no fore possible, m'agrada molt el cinema, visitar museus, fer itineraris interessants, com p.ex. el barri gòtic, en fí tot el que m'aporti alguna satisfacció espiritual, cultural, tot menys anar a berenar,en primer lloc no em convé gens ni mica, en segon lloc trobo que és una pèrdua de temps, d'un temps preciós que encara es torna més valuós a mida que et vas fent gran.
M'agradaria trobar-me amb gent que tingués inquietuds culturals per poder compartir estones intercanviant idees, disfrutant de moments en els quals tots i totes ens sentíssim involucrats i puguessim passar unes hores en harmonia i tranquil·litat.
Podrà ser possible? M'agradaria.....
Maria Lluïsa

CONSUMISME

S’HA DE DIR QUE TOTHOM ES QUEIXA DE LA CRISI. Hi ha una crisi, si, però cal que ens preguntem, raonem, meditem,.. no sols són culpables els bancs, les immobiliàries, les constructores i constructors,.. Nosaltres també hem contribuït i Montfort en aquest afer tant penós. Tots hem fet que aquesta crisis sigui de la magnitud que es veu, que es palpa en les nostres butxaques cada vegada més petites.

Però en comptes de culpar els altres més valdria que parem un moment i ens relaxem i meditem que no tots el factors són externs. Hem d’adonar-nos que hem volgut tenir- ho tot: pis, cotxe, segones cases… I què menys que poder anar a sopar un cop a la setmana, fer esport., i la canalla fen activitats extra-escolars . Anem estressats, nosaltres, els fills, i, fins i tot, la mascota.

NO sabem veure que tot és el mateix. És tant simple com la dita del peix que es mossega la cua. Si tant volem i som capaços d’ hipotecar-nos per vida hem de saber veure que amb el nostre afany de voler esser propietaris hem estat els primers en ocasionar aquesta crisi.

Cal rectificar ( diuen que és de savis). Hem de saber viure el dia a dia, ser tots més humils; guanyarem salut. No creieu que la crisi és un fet total del consumisme?.

MONTSE

AVUI M'HE DIT

Avui m’he llevat a les 8:30h. He anat al lavabo, m’he mirat al mirall, m’he rentat les dents i la cara. I m’he dit: Ànims ¡¡¡¡. Al cap d’uns minuts he arreglat el llit i m’he preparat l’esmorzar. M’he menjat un entrepà de sobrassada i un plàtan.

Tot seguit m’he dit: vull sortir a veure món. I així he fet. He decidit anar a la Biblioteca a llegir una revista i pendre’m un tallat. Quan ja n’he tingut prou. M’he dit? Vull passejar. A on vaig? I llavors m’he dit: al Parc Güell on hi ha serenor i pau d’esperit. On he estat una estona contemplant les persones què hi passegen, parlen, mares que donen el pit als seus nadons, altres que parlen pel mòbil … I m’he dit: la vida continua tot i què jo en aquests moments estic rememorant les meves vivències. M’he observat des de tots els àmbits: emocionals, esperituals i d’acció. I m’he dit: Ànims ¡¡¡¡ En aquesta vida estem per aprendre ¡¡¡¡ Tot ès vàlid si es viu des del cor. I m’han començat a caure llàgrimes amargues i plenes de tristesa

EL DIA A DIA AL BARRI DE GRACIA

El DIA a DIA al barri de Gràcia.

És curiós, quan vaig arribar a Gràcia fa ja 40 anys, em semblava que no m’acostumaria mai. Desconeixia totalmente el barri, però després van venir els fills, la escola i un munt de coses per les que a poc a poc em vaig anar vinculant als seus carrers plens d’encant, les seves festes, i sobre tot a la seva gent. Gent bona, amable i solidària, encara que ja s’entén que sempre hi han excepcions, com a totes bandes.
Reflectir en poques línies com viu una dona sola, prejubilada i àvia no és una tasca fácil.
Jo, pensava sinceramente que podría dedicar més temps d’oci vers la meva persona, però NO, no es així, encara que no em puc queixar ja que el que ocupa més temps en la meva vida són els nets.

El primer que penso quan comença el día és que gràcies a Déu els meus estan bé. Després planifico les tasques del dia, procuro apartar el que m’angoixa, cosa que no sempre aconsegueixo i tot prenent l’esmorzar m’agrada assabantar-me de les notícies(per allò d’estar sempre al dia). Normalment he d’acudir a rehabilització (aquest és un tema apart) i d’aquesta manera entre anar al mercat, les feines de casa, el metge i preparar les partituras (canto en un cor) em passa ràpidament el matí.

Després a la tarda sempre estic amb algun net i els vaig a buscar a l’Escola. Us puc assegurar que és un dels moments del DIA més feliç. Els nens són el millor regal que una persona pugui tenir i jo en gaudeixo quotidianament. És fantàstic. Dono gràcies a Déu. Durant aquestes estones és verdaderamente quan no penso en cap dels molts problemaes que pateixo.

Quan els recullen , DESCANSO……… Seguidament cuino alguna cosa per sopar, si es que no he preparat “cap catering” pels “nens grans”. (No es pot tenir fama de bona cuinera), però……com quan una és “lloca” ho és per tota la vida…pues em mato a treballar. De vegades m’enfado, però després reacciono i penso….”Quantes persones voldrien tenir diariamente el “follón” que tinc jo. De totes maneres estic començant a reaccionar i també estic trobant un espai de temps per a mí.
De fet els dimecres a la nit he d’acudir a l’assaig de la coral i amb aquest curs de comunicació ja tinc dos dies dedicats a cultivar-me.
Per la nit m’agrada “estirar-me” al sofà i veure la televisió, després a dormir …………………

M’agrada viure a Gràcia!




Barcelona, 6 d’octubre de 2008



Maria Lluïsa