XERRADA A LA SEDETA

EL DRET AL PROPI COS. MIRADA HISTÒRICA SOBRE ANTICONCEPCIÓ I L’AVORTAMENT”
El passat dilluns dia 31 de març d’enguany a les 19:00 h. al Centre Cívic de la Sedeta es va fer una xerrada dins dels actes del “Dia Internacional de les Dones 8m”, amb el títol:“EL DRET AL PROPI COS. MIRADA HISTÒRICA SOBRE ANTICONCEPCIÓ I AVORTAMENT”
La xerrada fou realitzada per les historiadores de CIRCARE: Elena Ràfols, Maria Verdú i Neus G. Ràfols. I l’organització de l’acte va córrer a càrrec de la Vocalia de la Dona de l’AAVV Vila de Gràcia, PIAD Gràcia i Centre Cívic La Sedeta.
La mirada històrica va des de la prehistòria fins a l’actualitat. Varem poder comprovar que poc important s’ha considerat la dona pel seu gènere ja que ha estat la gran part del temps sota la tutela de l’home. Els homes han enginyat artilugis per poder practicar avortaments o estris anticonceptius, indicant així la seva superioritat i valorant el futur fill com una possessió més de la seva grandesa. Sols en la prehistòria la dona ha decidit per ella mateixa i era atesa per les seves congèneres en tots el avatars de la vida.
El primer tractat de ginecologia va ser escrit a Egipte durant la dinastia XII, en el qual es parla per primer cop sobre anticoncepció, en el papir KAHUN. I es realitzaren els primers preservatius masculins. A Grècia nasqué la primera dona que obtingué la titulació de Doctora.
Les primeres il·lustracions anatòmiques d’un cos femení són del segle XV, tot i que no queden reflectits els òrgans sexuals.
A l’era moderna la dona tenia per objectiu tenir fills i si la parella era estèril tota la responsabilitat era d’ ella, ja que l’home era considerat viril i, per tant, no podia tenir aquesta fragilitat.
Durant la Il.lustració Mary Wolstonecraft escriu els primers drets de la Dona i Olympia de Gouges ho amplia a les problemàtiques de la quotidianitat i aporta noves concepcions dins de la política, cosa que la portà a la guillotina.
No serà fins al segle XX que les dones surten al carrer per defensar els seus drets civils així com el propi cos. Hildagar Rodriguez Carballeira escriu un tractat amb il·lustracions específiques de la sexualitat femenina i de profilàctics anticonceptius, basant-se en la seva formació jurídica. La píndola anticonceptiva apareix el 1960 als EEUU, i no serà fins el 1985 que a Espanya s’aprova la llei de l’avortament, que, en l’actualitat s’està revisant per ampliar-la.

MÒNICA CAÑELLAS

Avui entrevistarem a la Mònica Cañellas, aux.veterinària i mare de família, veïna de Gràcia, de la Rambla del Prat. És la responsable i gerent d'una clínica veterinària. El motiu de l'entrevista és principalment el tracte i cura dels animals, la seva educació, alimentació i higiene.

-Mònica, quin tipus de família creus que seria la més adient per a tenir gos, gat o qualsevol altre animal domèstic ?

- Qualsevol model de família, sempre que li puguin dedicar un temps a la seva mascota.

- Quin tipus de gos pot viure en un pis?

- Depèn de cada família i en funció de l'espai.

- Quants cops al dia s'han de treure a passejar?

- Com a mínim, tres cops al dia, però quantes més vegades, molt millor per l'animal

- S'han de banyar sovint?

- Cada tres o quatre mesos, això no treu que si s'embruten molt, bé en la ciutat, o en el camp, es poden banyar un cop al mes, si el veterinari però, no indica el contrari, per exemple si l'animal presenta problemes a la pell.

- Quina raça és la més adient per a conviure en família?

- Depèn de la família. Si ha nens, gossos que no siguin nerviosos i que tinguin una bona relació amb ells, per exemple el llaurador, golden retriewer, schnauzar miniatura, west highland, white terrier, principalment.

- Quan una persona compra, adopta, un gos o gat, se sent suficientment orientada pel que fa a l'educació, alimentació i cura veterinària?

- Crec que abans de comprar u adoptar, s'haurien de dirigir a persones amb criteri i coneixements qualificats sobre els animals domèstics.

- Si l'animal te problemes de comportament, és millor portar-lo a un centre per educar-lo , o és millor demanar ajuda per a tractar-lo directament des de casa? Avui en dia quasi tothom pateix una manca de temps que sovint es pot convertir en una tasca difícil de complir.

- El primer pas a fer, és parlar amb el veterinari de cadascun, i si aquest ho considera necessari, el dirigirà a un etòleg o ensinistrador, d'acord amb el problema de l'animal.

- Creus que haurien d'haver més "pipi - can" a Barcelona i concretament al barri de Gràcia? Normalment estan ubicats dins un parc, hi ha pocs, a i més d'una vegada he observat que si un nen petit s'hi acosta, algun gos ha reaccionat de manera violenta. Creus que pot ser perillós que estiguin ubicats dins els parcs?

- Sí, naturalment, en primer lloc, n'haurien de fer més i en segon lloc ubicar-los fora del recinte dels parcs infantils. Sobre tot pel que fa a la higiene.

- Creus que hi ha gossos que encara no portan el xip?

- Sí que n'hi ha.

- Com es podria resoldre?

- Amb més control.

- Tú que estàs en constant relació amb els amos dels gossos, creus que existeix una bona relació amo-gos?

- Generalment si, però sempre hi ha excepcions.

- Què en penses dels gats?

- Són els grans desconeguts, encara que actualment està augmentant el nombre de famílies que decideixen tenir-ne un. Normalment les persones que tenen un gat, repeteixen.

-A la teva clínica veterinària es pot adquirir qualsevol producte per a les mascotes?

- Sí, qualsevol cosa, i tota la informació que necessitin.

- Sempre m'ha semblat que tenir cura dels animals requereix moltes hores de treball, molta dedicació, em pots explicar com t'ho fas amb la família i si la teva vocació et compensa?

- Repartint-nos les tasques familiares i la cura de l'animal, en el meu cas, un gat. És imporant involucrar al nen a que ajudi a casa, tant pel que fa a les tasques domèstiques com les derivades de la cura del nostre gat. Com a conclusió us haig de dir que em compensa totalment.

- Finalment, ens pots donar els consells que creguis més adients per a poder gaudir dels animals domèstics, en una gran ciutat com és Barcelona?

- Respectar la fisiologia de l'animal, treure'l a passejar, jugar amb ell, etc. i així mateix, respectar els veïns.

- Gràcies Mònica per la teva amabilitat, estic segura que les teves paraules podran ajudar a molta gent.

Maria Lluïsa Pena

Barcelona, 27 de març de 2009

La llegada de una Señora

Vino el año pasado, dijo que se quedaría solo unos meses. Era una señora timida y delgada, solo unos pocos se fijaron en ella. Con el tiempose fué asentandose y engordando, empezó a llamar la atención de todos, tiene la defachatez de afirmar que se quedará mucho tiempo. Su apetito se ha vuelto voraz, y ella sigue engordando.
La junta se reunió para tomar cartas en el asunto. Acordaron llamarla para que explicase su actitud, pués nada escapava de su apetito voraz, ella se comía hasta lo que correspondía a los trabajadores. Cuando llegó al salón la autoridad se dispuso a interrogarla y así descubrir el porqué de su actitud. La sorpresa vino cuando le dijeron Señora identifiquese y ella con voz atronadora dijo: "yo soy la criiisis"

Carmen Dominguez

El meu millor amic

El nen havia anat a jugar al parc. Un parc frondós, plé de misteri.......

Va caminar a través d'un caminet per el qual no entrava ni una mica de sol. El nen es va cordar les sabates i tot corrent, va arribar a...................-OH!!!!!, és un parc infantil, és com tots! Jo, ja sóc gran i estic tip, ben tip, de tobogans, gronxadors, cavallets.......El que vull són aventures, lluïtar amb un monstre, o tigres, o panteres.....

De repent va adonar-se'n que al darrera del parc infantil, enfilava una petita muntanya, amb branques, desnivells, sots, i un munt de coses interessants.

La desil·lusió es va tornar en tot el contrari, i un regust de misteri va dur al nen cap a la muntanyeta. Carregant una branca, per separar la vegetació, es va trobar al bell mig de la selva....Quina sorpresa va tenir! Va parar l'orella i escoltà "miau, miau, miau" i en lloc de enfrontar-se amb animals ferotges, va trobar un gatet petit, ros, preciós, que semblava que demanés auxili. Va agafar-lo amb molta cura i va aconseguir portar-lo a casa, on el van ajudar a alimentar-lo i cuidar-lo, i vet aquí i de resultes d'aquella "aventura", el nen va guanyar un amic, el seu millor amic.......

Maria Lluïsa Pena

Diumenges

Els diumenges acostumen a ser soporífers per a les persones que viuen soles.
Afortunadament jo que tinc nets pocs són els diumenges en els quals estic realment sola; de totes maneres a mi el que m'agradaria realment es sortir d'excursió, "a respirar" aire pur, a la muntanya, a la platja, a on sigui , l'objectiu principal es fugir una mica del soroll i la contaminació.
Tanmateix i si no fore possible, m'agrada molt el cinema, visitar museus, fer itineraris interessants, com p.ex. el barri gòtic, en fí tot el que m'aporti alguna satisfacció espiritual, cultural, tot menys anar a berenar,en primer lloc no em convé gens ni mica, en segon lloc trobo que és una pèrdua de temps, d'un temps preciós que encara es torna més valuós a mida que et vas fent gran.
M'agradaria trobar-me amb gent que tingués inquietuds culturals per poder compartir estones intercanviant idees, disfrutant de moments en els quals tots i totes ens sentíssim involucrats i puguessim passar unes hores en harmonia i tranquil·litat.
Podrà ser possible? M'agradaria.....
Maria Lluïsa

CONSUMISME

S’HA DE DIR QUE TOTHOM ES QUEIXA DE LA CRISI. Hi ha una crisi, si, però cal que ens preguntem, raonem, meditem,.. no sols són culpables els bancs, les immobiliàries, les constructores i constructors,.. Nosaltres també hem contribuït i Montfort en aquest afer tant penós. Tots hem fet que aquesta crisis sigui de la magnitud que es veu, que es palpa en les nostres butxaques cada vegada més petites.

Però en comptes de culpar els altres més valdria que parem un moment i ens relaxem i meditem que no tots el factors són externs. Hem d’adonar-nos que hem volgut tenir- ho tot: pis, cotxe, segones cases… I què menys que poder anar a sopar un cop a la setmana, fer esport., i la canalla fen activitats extra-escolars . Anem estressats, nosaltres, els fills, i, fins i tot, la mascota.

NO sabem veure que tot és el mateix. És tant simple com la dita del peix que es mossega la cua. Si tant volem i som capaços d’ hipotecar-nos per vida hem de saber veure que amb el nostre afany de voler esser propietaris hem estat els primers en ocasionar aquesta crisi.

Cal rectificar ( diuen que és de savis). Hem de saber viure el dia a dia, ser tots més humils; guanyarem salut. No creieu que la crisi és un fet total del consumisme?.

MONTSE